FAAD

Discurs del president de la FAAD amb motiu del dia internacional de la discapacitat 2014

Transcribim el text íntegre del discurs que el president de la FAAD Pere Valls ha pronucniat avui dia 3/12/2014 amb motiu de la celebració del dia internacional de la discapacitat.

Distingides autoritats, companys i companyes,

Avui és un dia de joia. És el nostre dia, el dia internacional de les persones amb discapacitat. D’aquelles persones, com diu el Conveni de l’ONU del 2006, que són discapacitades car tenen deficiències físiques, mentals, intel•lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.

Igualtat, dignitat…paraules que estan en el conveni, però també en la nostra Constitució. Els drets són intrínsecs a la persona humana. No importa la seva condició. No respectar-los significa vulnerar drets fonamentals. Ningú pot quedar passiu davant la vulneració de drets. Som un Estat de dret, democràtic i social. Actuem en conseqüència.

Del juny ençà hem encetat una nova etapa a la Federació. Una etapa on entenem que no es pot fer res pels discapacitats sense els discapacitats. La Junta directiva s’ha proposat fer un canvi disruptiu en els objectius de la nostra entitat fixant tres eixos fonamentals contemplats en el pla estratègic aprovat democràticament per assentiment de totes les associacions, del qual ja s’ha informat al ministeri i que avui mateix farem públic coincidint amb la celebració del dia internacional de la discapacitat.

Dels estudis de diagnòstic que figuren en el pla estratègic se n’extreu :

Que es constaten problemes interns de cohesió, d’implicació i manca de comunicació dels dirigents. La planificació no està estructurada, s’és poc visible a la societat i no es disposa d’estratègies comunes.

També preocupa per la urgència els temes legals: adaptació del Conveni de l’ONU del 2006 a la nostra legislació, reglamentació de la Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris, confecció d’una nova llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, llei d’accessibilitat…

Es considera que un dels temes importants per la seva implicació transversal i per que ja s’han començat els treballs a la comissió del CONADIS, és la de la inserció laboral dels discapacitats.

No entraré en detalls dels darrers esdeveniments que han sacsejat el que tenia que ser una festa. Ens mostrem sorpresos, però seguim endavant en pro dels nostres discapacitats, dels discapacitats de la societat andorrana. Ens hem de preguntar la desunió de les associacions a qui beneficia?. Moltes respostes són possibles però una és segura: no beneficia a les persones amb diversitat funcional. Elles són el nostre i únic objectiu. La seva dignitat, la seva millor qualitat de vida, el seus drets que són inviolables, les seves famílies… Per tant aquestes diferències al no beneficiar-les no són la nostra raó de ser, però tots sabem que units som més forts. A cadascú la seva consciència. La FAAD aglutina, no separa, no discrimina. És una de les nostres primeres fites, ser més visibles a la societat i integrar a la nostra federació totes aquelles associacions que representin alguna de les discapacitats. La reorganització interna i la projecció. Les portes estant obertes. Esteu a casa vostra.

Com a segona fita tenim un tema transversal com és la inserció laboral. Ens cal pedagogia amb els nostres empresaris. La comissió del CONADIS encarregada del tema ja els hi ha fet propostes. Senyors empresaris som persones que podem treballar com les demés. No som diferents, no ens discriminin. La Responsabilitat Social Empresarial, tant de moda últimament en altres indrets, ha de ser la bandera, la vostra bandera.

Com a tercera fita plantegem el canvi del marc normatiu i l’aplicació dels drets dels discapacitats. El Conveni de la ONU del 2006 ens obliga a fer els canvis normatius escaients pel nostre col·lectiu. És una tasca feixuga en la qual ha de ser obligatòria la nostra participació i tenir en compte la nostra opinió. Sabem, i ho vam dir al presentar i aprovar democràticament el pla estratègic, que com a fortalesa teníem tota la legislació que s’havia anat aprovant els darrers 20 anys. Molta, diversa, que s’ha modificat recentment, altra que està en curs i que ha vingut a modernitzar-nos en aquest àmbit. Però també vam dir que com a amenaça teníem que la legislació no s’adaptava a les necessitats del col·lectiu. Tot això és públic i és l’opinió de totes les nostres associacions. Nosaltres diem que de res val tenir lleis que no s’apliquen o que s’apliquen malament. Diem que des del poder polític se’ns diu una cosa i quan aterrem en el dia a dia amb les problemàtiques particulars de cadascun dels discapacitats ens trobem amb barreres més fortes que les mateixes que pateixen els nostres associats. Això és el que estem dient. Aquests impediments, burocràcia, ara vina ara torna, fan que el nostre col·lectiu cregui poc en totes les bones paraules i intencions que se’ns diu.

Som positius per això. Volem que se’ns respecti. Som iguals, com tots. Som ciutadans andorrans, no som altra cosa. No som, com algú ens va dir, un producte que s’ha de vendre. Som persones.

Senyors, Andorra és un Estat de dret democràtic i social, com ja hem dit. La dignitat humana és un dret fonamental. Nosaltres hem lluitat, lluitem i lluitarem per a que els nostres drets no siguin trepitjats. Els meus antecessors així ho van fer. Els membres de les nostres associacions també han estat, estan i estaran amb nosaltres en aquesta lluita. Però no hauríem de lluitar per una cosa que ja hauria de ser normal.

No voldria acabar sense un record molt especial per la nostra associació AMIDA que enguany fa 25 anys. La seva presidenta, la companya Agustina Grandvallet, ja va dir que els nostres antecessors van emprendre una lluita per equiparar els drets de les persones amb diversitat funcional als de la resta. Una lluita que a data d’avui encara continua, com tots sabem. Felicitats AMIDA per aquests 25 anys. Hem fet molts actes aquest any. Tots plegats. Podem treballar junts per fer feliços als nostres discapacitats, als discapacitats de la nostra societat.

Vull acabar reproduint també una frase del discurs de l’Agustina : “La pitjor discapacitat és la que pateix aquell que no és capaç de veure que tots som iguals”. Doncs si, és així. Estem d’acord.

Gràcies i fins l’any que ve.

Visca Andorra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *