FAAD

Convivència

MS NO STOP ME
El meu nom és Cristina i tinc 47 anys. Quan tenia 28 anys presentava una sèrie d’alteracions i símptomes que no eren comuns. Ja un temps abans apareixia un quadre de parestèsies a la cara interna de la cuixa esquerra. En aquesta mateixa cama després vindria una disminució de força que dificultava la deambulació, i apareixien, també, alguns impediments a l’hora de realitzar petits moviments a nivell de la mà esquerra. Desprès de fer un seguit de proves, com: analítiques, potencials evocats, revisions mediques i ressonàncies magnètiques em van diagnosticar
esclerosis múltiple.

L’esclerosi, és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per zones disseminades de desmielinització al cervell i medul·la, que provoquen múltiples i diversos signes i símptomes neurològics. Pot evolucionar amb brots recaigudes i remissions) o progressar lentament.

Es desconeix la causa que provoca la malaltia, però es pensa que pot ser l’associació de diferents factors, que inicien els mecanismes auto-immunes, els que ocasionen les lesions. En l’actualitat no hi ha un tractament curatiu, però ja fa dies que hi ha remeis pels símptomes i així poder evitar un deteriorament més prematur i frenar l’evolució de la malaltia. Tot i que cada persona diagnosticada té les seves peculiaritats, és el metge el que ha de personalitzar el seu tractament en funció dels símptomes que presenta.

closeup on young beautiful smiling couple.

Alguns dels símptomes són: cansament, dificultat per engolir o per parlar, espasmes i rampes musculars, arestèsies en una o més extremitats, debilitat de la mà o de la cama, trastorns visuals com visió borrosa o doble, debilitat uscular transitòria en un o més membres, lleus alteracions de la marxa, trastorns emocionals lleus, apatia, etc.

La meva vida, des del diagnòstic fins ara, ha tingut que variar en diferents aspectes. Pel que fa a l’àmbit laboral remunerat, he passat de tenir una jornada completa a mitja jornada en el millor dels casos o treballar uns dies a la setmana, ara per exemple, estic sense feina; sempre compaginant amb la vida familiar. Això es deu al cansament que no permet tenir el mateix ritme que abans, tanmateix el meu equilibri i la estabilitat em fan dur una crossa per caminar distàncies curtes més segura. Es el meu peu dret el que em marca quan he de parar per descansar o puc continuar, ja que em costa orientar-lo a la mateixa direcció quan estic cansada. Per desplaçaments llargs, en funció de com em senti agafo l’autobús -cada vegada menys- o preciso d’algú que m’acompanyi amb cotxe (familiars i/o amics) i, cada vegada més he d’utilitzar el taxi per anar de porta a porta.

Voldria compartir amb vosaltres petites accions que poc a poc he anat descobrint i m’han ajudat en el meu dia a dia:
– Cal dur un estil de vida saludable amb una alimentació equilibrada i descansar adequadament amb son reparadora.
– Evitar tòxics com l’alcohol i el tabac, així com l’olor de certs productes que poden incomodar a l’hora de respirar ( pintura, vernissos, perfums…).
– Evitar la fatiga excessiva i les temperatures extremes, a l’igual que la humitat.
– L’estrès pot provocar recaigudes pel que es recomanen tècniques de relaxació i respiració.
– Si la dieta no acaba de ser completa, es pot afegir suplements de vitamines, minerals i àcids grassos insaturats ( omega 3).
Aulario-UPNA-exposicion-cotidiana-esclerosis_EDIIMA20160214_0332_1805- Es preferible no prendre llet i substituir-la per altres begudes vegetals com arròs, civada, soja, ametlles,etc.
– Es pot prendre iogurt, formatge fresc -preferentment de cabra-, i kefir.
– Eliminar els greixos saturats, productes refinats i industrials ja que contenen additius.
– Preparar els aliments d’una forma simple evitant les salses, els fregits i els arrebossats.
– Pot ser convenient la col·laboració d’un fisioterapeuta per dirigir exercicis físics adaptats a cada cas particular. Així com l’ajut d’un logopeda i també terapeutes ocupacionals, sense oblidar els neuròlegs.
– Animo a fer alguna activitat física per millorar l’estat tant físic com anímic. 

Estem aquí i hem de seguir.
Potser això no es novetat, ja fa dies que s’està apostant per una vida saludable. Però durant aquests anys he estat informant-me i formant-me per poder tenir criteri respecte allò que em pot anar bé. 

De fet m’ha anat bé per seguir en aquesta cursa de la vida d’una dona casada amb dos fills i involucrada en el dia a dia de la llar. No es fàcil però tampoc impossible. En aquesta etapa de la vida, no m’ha faltat el recolzament de familiars i amics, principalment el meu marit.

Acabo amb dos cites, per alguns potser conegudes, que em repeteixo constantment: “no deixis mai de ser el protagonista de la teva vida” i “ l’ avui és un regal per això és diu present”.
Una abraçada a tots, molta força.

Cristina Núria Garcia Larrubia
Secretària de la Junta de TRANA

One thought on “Convivència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *